Jaume Sans, candidat a l’alcaldia de Sant Boi de Llobregat per Esquerra Republicana, porta vuit anys al Consistori de la ciutat i ara ha decidit fer el pas endavant com a cap de llista. La formació, que li dona aquesta vegada espai a cares noves, enfoca els pròxims quatre anys en resoldre vells problemes. En aquesta entrevista a Sant Boi Diari, Sans parla de la protecció del Parc Agrari i de les possibilitats del trasllat de la caserna militar.
Heu criticat molt l’ampliació de l’aeroport, per què? Com afecta això a Sant Boi?
Doncs sí, des d’Esquerra som molt crítics amb tots aquests temes que consumeixen territori. Cal preservar-ho i protegir-ho de projectes especulatius, és que hi ha gent que considera que són espais buits. Una cosa és que milloris l’aeroport de portes endins i el facis més eficient perquè, tal com diuen els experts, és possible augmentar el nombre de vols, uns 10-15 vols més l’hora, sense necessitat d’haver d’asfaltar noves pistes ni res. De fet, ja hi ha prevista una nova terminal des de fa anys. Ells proposen créixer més enllà de les instal·lacions en espais naturals. Com que en conseqüència s’exigiria una compensació mediambiental molt bèstia, la farien al Parc Agrari, perquè no desmuntaran un polígon industrial per fer aiguamolls. Aquest sòl agrícola té uns grans propietaris absentistes a qui els interessa vendre.
Encara que de portes endins, com comentes, fa falta augmentar-ho?
Realment hi ha contradiccions a tot arreu. Estem dient que hem d’evitar combustibles fòssils, per tant, s’haurien d’evitar vols de menys de 1.000 kilòmetres, i no augmentar les freqüències. Per mi, un augment suposa turisme massiu i gentrificació a Barcelona, que provoca més expulsió de gent de Barcelona cap a l’Hospitalet i Sant Boi, i a gent de Sant Boi cap al Baix Llobregat Nord, cap al Garraf. Què ens aporta? És clar que no podem prescindir, hi ha èpoques de crisi on el que ens ha salvat ha estat el turisme, però hem arribat a un límit.
Heu estat crítics amb l’anunci dels nous habitatges a la caserna.
Està clar que la caserna i la central elèctrica ens divideixen la ciutat, i des d’ERC no volem que hi hagi presència militar a Sant Boi. Com que després de la mili sobraven casernes, hi va haver municipis que es van espavilar més en eliminar-les que Sant Boi, com són Gavà i l’Hospitalet. Doncs ara l’exèrcit de terra vol una caserna militar a prop de Barcelona i no volen marxar, però sí traslladar-se a una altra banda del nostre terme municipal perquè l’actual està obsoleta. Ara la caserna es vendrà des de Defensa cap al MITMA i aquests nous diners que tindrà Defensa aniran a despesa militar i no social. I per l’altra banda, les exigències que tenien des de l’exèrcit de terra que havíem de cedir-les territori municipal per compensar, faran el mateix amb el govern de l’Estat? Els hauran de cedir sol perquè construeixin una altra caserna? O els pringats serem la gent de Sant Boi?
Si es fan els 1.600 habitatges, seria suficient per revertir la situació dels alts preus actual?
Si els 1.600 fossin públics sí que es notaria, per gent gran, per joves… La gent aniria a buscar aquests pisos i obligaries els altres propietaris a baixar els seus. I això és el que es fa a la resta d’Europa. S’ha de buscar un equilibri entre la propietat privada i la pública que permeti que es regulin els preus, que el parc públic d’habitatge pugui incidir al mercat privat. Ara bé, ho veiem com una oportunitat per a crear un centre de ciutat que hi tingui mixtura d’usos, i això ho hem de decidir entre tots, però no només han de ser habitatges.
La diferència que hem tingut amb l’equip de govern és en el creixement urbanístic. Nosaltres estem en contra del fet que es construeixin habitatges i hotels en mig de la Parellada, per exemple. Creiem que ha de ser una zona de transició cap a la zona agrària i només ha d’haver-hi equipaments esportius de menys impacte. En general, venen plantejant creixement urbanístic en molts llocs que no hem de construir: a la vall de Can Carreres, a la riera de Can Soler… Tampoc s’estan tenint en compte les necessitats de serveis públics que es deriven, com ara escoles o ambulatoris. La tendència de l’Ajuntament és anar construint i després la Generalitat ja s’ho trobarà. Ser més gent no vol dir més qualitat de vida, al cap ens venen moltes ciutats amb menys gent que Sant Boi que tenen centres de ciutat, urbans i culturals envejables.
També heu defensat que des de Madrid la vostra formació política ha aconseguit aquest desmantellament de la caserna, no creieu que el PSC ho pot fer seu?
Si tenim possibilitat de que Sant Boi millori, encara que a l’oposició, ja és un guany. Són coses lentes i som conscients que el partit que millor pot capitalitzar que per fi hi hagi hagut avanços són ells. Per la nostra part, intentarem explicar que hem estat ajudant a fer que les coses passin.
A part del tema de l’habitatge, què és ara mateix un problema per Sant Boi?
El problema de Sant Boi és que hi ha molts temes a sobre la taula, i molts que són competència de l’administració estatal, que els té parats. Per exemple la variant. Fins que no s’acabi i desaparegui la rotonda hi ha problemes de mobilitat que no podem replantejar-nos clarament. Tenim voreres a molts llocs que no són legals perquè no tenen l’amplada necessària, ni podem fer més espais per noves mobilitats. No ens hem oblidat tampoc que algun dia ADIF ha de fer la R3 per Sant Boi, però veient com gestionen el Rodalies actual… No hem de caure en la resignació tampoc, és clar.
Doncs habitatge i mobilitat, hi ha alguna cosa més en la que vulgueu treballar?
A l’Ateneu. Havíem estat la capital del Baix Llobregat Sud, la vida cultural girava al voltant dels ateneus i la gent de fora venia aquí. Ara no, ara és la gent d’aquí la qual marxa fora, a Barcelona, Viladecans… Hem de tenir aquest equipament i ha de ser el revulsiu per a rehabilitar el barri Centre, que el tenim mort. I també la rehabilitació s’hauria de replantejar. La solució no és immediata, però cal posar-li fill a l’agulla. També tenim la Casa Gran del Bori, que hem anat treballant via Madrid perquè pensem que ha de passar a mans públiques. És una ciutat inacabada, quan vas a la zona de Sant Ramon tens una sensació de ciutat dels anys 80, amb els descampats, els cotxes pel mig…
La independència ha perdut molt de pes des de les últimes eleccions, com veieu aquest tema ara mateix?
Si som una ciutat democràtica el que ha passat no hauria d’haver passat mai, s’ha de poder votar. Tinc números: són més de 208 milions d’euros més que l’Estat hauria d’invertir a Sant Boi per a ser tractats com a la resta de ciutats espanyoles, el doble del pressupost municipal actual. Llavors, españoles todos? No estic parlant del fet que ens vingui tot el que generem, entenc que ha d’haver-hi una redistribució, però és que estem sempre per sota i totes aquestes qüestions abandonades per l’Estat, què? Aquí estirem els diners com podem i amb mancances.
Esquerra Republicana de Catalunya sou una formació que porteu el feminisme de bandera, com s’explica que només tres candidatures a Sant Boi siguin dones d’un total d’onze?
Crida l’atenció, sí. Nosaltres hem fet llista cremallera, encara que comença amb un home, però aquesta visió també la veig jo. Mira, a mi la gent em va convèncer, i sí que vaig pensar que seria interessant, però en aquell moment potser no hi havia un perfil de dona que fes el salt. També et dic, encara que siguin dones, per defensar Sant Boi no només s’ha de viure, sinó conèixer la gent, les entitats, d’on venim, i hi ha vegades que et trobes que això no passa.
Les preguntes més personals de Jaume Sans
Edat: 50 anys.
Lloc de residència: Barri Centre.
Professió: Responsable de dos hotels d’entitats del Departament de Drets Socials de la Generalitat.
Formació: Llicenciat en Geografia.
Afició: Viatjar i conèixer altres cultures.
Pel·lícula: Gran Torino.
Llibre: Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís.
Cançó: Sta Guai, d’Oques Grasses.
En política des del… 2000, encara que milito a Esquerra des de 2003.