Ramon Barau, candidat a l’alcaldia de Junts per Sant Boi, porta tres anys i mig estudiant la realitat econòmica de Sant Boi i preveu perdudes massives de feina a la ciutat en els anys vinents «si no ens posicionem». Barau recorda, abans de començar aquesta entrevista a Sant Boi Diari, a l’espai Carioca, una entitat de ball que va fundar fa anys i que «va morir d’èxit».»Se la van emportar París i Londres perquè aquí a Sant Boi no tenim espai per aquests projectes. Vaig fer el congrés de ball més gran del món després de Brasil i va desaparèixer», diu l’alcaldable. Ara, posa el focus de la campanya en la creació d’un gran recinte firal.
Ja et vas presentar en llistes fa quatre anys i parles del fet que has estat treballant en un gran projecte durant aquest temps.
L’any 2020 vaig començar aquest projecte personal i de grup. És un estudi del món local i vam estudiar com potenciar l’economia de Sant Boi perquè venim de ser una ciutat dormitori i jo, que soc del món de l’empresa, puc veure que Sant Boi s’està quedant enrere a passes agegantades. Podem dir, segons el nostre estudi, que un 30% de la població es pot quedar sense feina en els propers 8-10 anys perquè no s’està invertint en noves tecnologies i les empreses estan passant de Sant Boi. El nostre polígon industrial ara és logístic, i això comporta que es quedi amb molt espai i poca ocupabilitat.
Només calen mesures econòmiques? Són l’eix principal del vostre programa electoral
S’estan fent polítiques socials que condueixen a molt poc. Cada vegada la població demandarà més recursos, no generem noves àrees de desenvolupament i no n’hi haurà recursos perquè la gent de Sant Boi pugui sobreviure. I això passarà tan ràpid que l’Ajuntament no podrà reaccionar. És que tot l’àmbit del transport, per exemple, perdrà els seus llocs de feina i no ens estem adonant.
I el comerç local, no necessita protecció?
De fet, aquesta és la base del nostre estudi de desenvolupament econòmic. Proposem una targeta moneder que estigui vinculada a tothom i on tothom pugui ser beneficiari. Es dirà Sant Boi Cash. Per exemple, la zona blava està lligada a una matrícula i la matrícula a un usuari. Així, quan paguis, uns cèntims hi aniran a la targeta moneder i només els podràs gastar al comerç local. I el mateix passarà amb el reciclatge de la llar: ho portes a un punt a cada barri i rebràs uns cèntims. D’aquesta manera tothom que no arribi a final de mes podrà recarregar la seva targeta a través del seu esforç.
Quina és la mesura estrella que suggeriu?
Sant Boi deixa de guanyar cada any milions d’euros per la seva manca d’estratègia i posicionament perquè està a quinze minuts d’uns dels recintes firals més grans del món i són diners que s’emporta Cornellà o Barcelona. Hem de tenir un recinte firal i l’Ateneu podria ser una localització.
I un espai cultural, per tant, a on?
També es podria aprofitar el recinte ferial, seria polivalent. Ara mateix Sant Boi no té cap teatre perquè els dos que té no estan insonoritzats. Si els veïns es queixen s’ha d’insonoritzar el teatre o deixar de fer activitats. El que ha passat és que l’Ajuntament hauria d’haver comprat l’edifici del costat de Cal Ninyo en el que s’ha fet habitatge i fer-ho més gran. Insonoritzar-ho val molt més.
Parlem d’habitatge
Hem trobat una empresa a Vic que ens fa habitatge social, fent urbanització i tot, per 122.000 euros. Realment estem en contra d’habitatge social de compra, apostem més pel lloguer social. Els nostres números ens diuen que ens sortirà un preu de 390 euros per un pis sencer d’uns 70 metres quadrats. I el repartiment serà equitatiu entre tots els col·lectius desfavorits: joves, famílies monoparentals… per no generar guetos. Les polítiques que s’estan fent els hi donen a les rendes més baixes, però els pisos han de ser per tothom i per sorteig, si no estem discriminant.
I quant al Parc Agrari i la protecció de la natura que hi ha al voltant de Sant Boi, què proposeu?
Mira, abans de conservar el Parc Agrari també volem fer una escola bio agrària petita i que anés creixent cap a una formació professional. Els joves per mil euros no volen treballar la terra perquè és molt dur, però si els poses incentius tecnològics, l’economia verda, i línies de subvencions els pots incentivar.
Em vas comentar que sou els únics que teniu un projecte a llarg termini. Què passarà, doncs, si es repeteixen els resultats electorals i no entreu a l’Ajuntament?
Les persones són intel·ligents, el PSC el que no vol és perdre les seves majories d’aquí a vuit anys. Crec que la situació que hi ha ara a Sant Boi és resultat de l’immobilisme polític, l’Ajuntament ha sabut treballar molt bé la xarxa veïnal, però colonitzar entitats no hauria de ser una pràctica política. De fet, aprofito també per dir que hi ha una cosa que el PSC ha fet bé i és que tenim molt poc deute. Però tu ets millor empresa no pel patrimoni que tens, sinó per la teva capacitat d’endeutament. Encara que ara estigui molt bé és també un indicador de por, perquè diu que gestiones els teus pressupostos segons les necessitats de la teva ciutadania, però no fas inversions a futur. Passarà que quan aquesta ciutadania col·lapsi hagis d’endeutar-te tant que no arribaràs.
Quines expectatives teniu per aquest 28M?
No ho sé què farà la gent, però si no sortim almenys haurem posat números sobre la taula, a veure si el PSC és capaç de fer-ho així o necessita més diners. El 2019, el PSC va dir que farien 400 pisos, igual que nosaltres, però el Jordi, el nostre candidat, va tenir l’error de no dir preu. Ara sí que ho diem. També hem estudiat amb geòlegs per a fer un parc de tobogans al Parc de la Muntanyeta, el més de gran de la comarca, i ho faríem per 150.000 euros. A veure si l’Ajuntament és capaç de baixar del milió.
Les preguntes més personals de Ramon Barau
Edat: 48 anys
Lloc de residència: Barri Centre
Professió: Matricer (Especialista en la fabricació de matrius, segons el diccionari).
Formació: Formació professional i grau tècnic de matriceria.
Afició: Ballar, ballo 17 balls diferents.
Llibre: Fer els cims, de Joan Grané.
Pel·lícula: El Padrino.
Cançó: Amore, de Louie Austen.
En política des de fa… 4 anys, quan em vaig presentar en la llista de Junts.