Jordi Barbero (CUP): «S’han d’aplicar recàrregues agressives de l’IBI a l’habitatge buit»

Jordi Barbero encapçala la llista electoral de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), que aquesta vegada es presenta sola a les eleccions municipals. L’alcaldable assegura que és només el número u d’una «llista coral» on els cinc primers noms comparteixen protagonisme i responsabilitats. En aquesta entrevista amb Sant Boi Diari, Barbero parla dels problemes d’habitatge i mobilitat derivats «d’aquests 44 anys d’opacitat absoluta del govern del PSC i, ara també, dels Comuns».

Jordi Barbero, candidat a l’alcaldia per la CUP, a l’estació de tren de Sant Boi // Lucía Abadías

Què ha fet que es presenti només CUP, separat, sense pactes i denominacions com havia passat ja fa diverses eleccions?

Hem valorat que el que cal és clarificar projectes polítics, donar la cara i anar amb honestedat, no anar amb pactes que ens puguin lligar de mans a l’hora de, per exemple, rebutjar un pacte amb el PSC. Presentem una proposta molt clara i diàfana que garanteixi que soms els únics que no pactarem amb el PSC.

Doncs pel PSC és un no, per qui és un sí en l’àmbit de pactes?

Nosaltres estem disposades a arribar als acords programàtics que siguin necessaris per desallotjar del govern a aquells que porten 44 anys ocupant-lo i d’esquena a la ciutadania. Tampoc pactarem amb la dreta espanyolista, però amb els altres, si sumem unes majories per fer fora a la Lluïsa Moret de l’Ajuntament, doncs posem-ho sobre la taula.

Quins són els problemes més urgents a resoldre ara mateix a Sant Boi?

Sant Boi no està bé i aquests darrers quatre anys ha empitjorat. Hi ha un problema molt greu d’habitatge i d’atur. El preu mitjà de lloguer està per sobre dels 1.000 euros i el sou mitjà també està una mica per sobre dels 1.000. A la vegada tenim un problema molt gros amb el transport públic, tant de qualitat del servei com de condicions de les treballadores. I també la protecció del Parc Agrari, que el govern de coalició no només l’està descuidant, sinó que pretén edificar i construir noves urbanitzacions als espais naturals.

En quines mesures es traduirien?

El primer que hauríem de fer és un procés real de diagnosi. Hem de veure com està l’Ajuntament, en què s’estan gastant els diners i en què no, què s’està prioritzant políticament i que no. En aquest sentit, hauríem de fer una auditoria del treball d’aquests 44 anys caracteritzats per l’opacitat absoluta del govern del PSC i, ara també, de Comuns. Això sí, és molt urgent aturar els plans urbanístics que pretenen construir al Parc Agrari.

Plantejàveu en un debat que potser no cal fer més habitatge.

En deu anys Sant Boi ha crescut en 300 persones, potser cal posar el fre en aquest dogma que hi ha del creixement constant. L’hem de relativitzar. També s’ha anunciat l’expulsió de la caserna i el desmantellament de la central, on es podria col·locar un parc d’habitatge públic de lloguer social.

Considereu, doncs, que en tot cas seria suficient amb els nous pisos anunciats pel Govern espanyol a la caserna.

De fet, hi ha moltes més possibilitats en el cas que calgués créixer i que no suposen cap afectació al Parc Agrari. Si mirem a l’interior de la ciutat veiem que hi ha moltes opcions de rehabilitació, hi ha molts edificis que estan caient a troços. Per l’altra part, també hi ha molts pisos buits en mans de grans bancs i tenidors i el que s’ha de fer amb es expropiar-los de forma real i sense compensació econòmica. Des de l’Ajuntament podem aplicar recàrregues agressives de l’IBI a l’habitatge buit per mobilitzar-ho. Estructuralment, la idea és cosir la segregació urbana entre barris que ara mateix existeix.

Quant a mobilitat també s’han anunciat ja obres a la variant i s’ha implantat el metrobús, com interpreteu aquests anuncis des de la CUP?

Tots els alcaldes del PSC s’han anat fent fotos amb els ministres de Foment dient que ja s’acabaven les obres de la variant i encara no s’han acabat. No ens refiem, com tampoc ho fem de la caserna. Aquest és el seu modus operandi: abans d’eleccions anunciar grans inversions i grans promeses que després mai es compleixen, malgrat que governen a totes les administracions. Quant al metrobús, a banda que no funciona la línia sencera fins a Castelldefels, no pot ser en cap cas un substitutiu de la línia ferroviària.

Quines mesures calen per millorar la situació del transport actual?

El que s’ha de fer és reduir l’ús del vehicle privat, però també sabem que hi ha molta gent, sobretot de classe obrera, que el necessita per a moltes coses. Primer s’ha d’aconseguir que Sant Boi sigui una ciutat molt més autocentrada, és a dir, que no ens hàgim de moure per tenir un treball digne, per poder anar al metge o l’escola, i això és el contrari del que han fet PSC i Comuns, que volen una ciutat dormitori. Fins que això arribi, s’han de poder garantir les connexions amb la resta de ciutats de l’àrea metropolitana. Necessitem també una ruta d’autobusos que ens connecti amb el Vallès i el nit bus ha de ser directe i no fer una ruta per tot el Baix Llobregat. I, sobretot, el foment de la bicicleta, amb carrils bici segregats que no siguin només pintades a terra en carrils de cotxes. No és una qüestió de recursos, és una qüestió de voluntat política.

Només hi ha tres dones com a número u d’un total d’onze partits, i dues formen part de l’espectre ideològic de la dreta.

És un fet sistèmic, un reflex de la societat en la qual vivim. Històricament se’ls han negat els espais de visibilitat política a les dones. Ser dona no et converteix en feminista i això a vegades se’ns oblida. S’ha de tenir una mirada transformadora i de classe, no només es tracta de fer canvis superflus. A mi que Valents o el PP posin a una dona al capdavant no em fa pensar que siguin candidatures compromeses amb la dona.

Les preguntes més personals de Jordi Barbero:

Edat: 25 anys

Lloc de residència: Barri Centre.

Professió: Empresa de logística i distribució de paqueteria ètica i sostenible.

Formació: Antropòleg.

Afició: El teatre.

Llibre: Transpoting, que l’han traduit fa poc al català.

Pel·lícula: Love actually.

En política des de… que tinc 14 anys.

Recomanacions personalitzades