Sant Boi Diari entrevista l’ultrafondista, que inicia una nova temporada amb la participació en la Transgrancanaria. Altres curses importants que correrà són l’Ultra Trail del Mont Blanc, la Lavaredo, la Patagonia Run i l’Ultra Pirineu.
Pau Capell Gil (Sant Boi de Llobregat, 1991), un dels esportistes més importants de l’ultra trail a Catalunya i Espanya, inicia una nova temporada. El corredor santboià enceta el 2022 a les Illes Canàries amb la participació a la Transgrancanaria aquest cap de setmana. També correrà altres curses molt rellevants com l’Ultra Trail del Mont Blanc, la Lavaredo, la Patagonia Run o l’Ultra Pirineu. L’any finalitzarà amb un projecte a l’illa de Mallorca.
Com has viscut els dos últims anys amb la pandèmia i les lesions?
El 2020, personalment, va ser un bon any, ja que, tot i l’inici de la pandèmia, vaig guanyar la Transgrancanaria i vaig ser segon a la Fjällmaraton de Suècia al juliol. Després vaig completar l’any amb tres projectes. El Breaking20 era córrer l’Ultra Trail del Mont Blanc en solitari i vaig completar-ho fent el sisè o setè millor temps. Tot i no aconseguir el repte, va ser una experiència brutal pel màrqueting i pel moviment que es va generar dins del trail running amb la presència de TV3, la televisió del Japó, L’Équipe i Canal Plus. Tot per un projecte en solitari que va mobilitzar tot el trail running a Chamonix. El segon va ser donar la volta sencera a Menorca i vam rebaixar el rècord en dues hores en un projecte fantàstic anomenat ‘Tornar a viure la llegenda’. El tercer va ser el del Teide (Tenerife) ‘Tocando el cielo’ i vam aconseguir el rècord. L’any 2021 va ser un desastre per les lesions i molt complicat. No vaig poder estar a les competicions que volia i vaig arrossegar lesions fins que, a partir de l’octubre, vaig fer unes quantes curses que van anar prou bé. Ara a començar la temporada 2022 sense lesions i amb optimisme.
Estàs plenament recuperat de l’última lesió? Com et van els entrenaments previs a l’inici de la temporada?
Sí, em trobo bé. Al final del 2021 ha estat intentar recuperar-me de les lesions, sobretot de l’operació que em vaig fer al juliol. Ara he començat l’any net, amb bones sensacions, fent bons entrenaments i estrenant-me en algunes curses apretant una mica més. La setmana vinent a competir a la Transgrancanaria.
Quines són les teves sensacions de cara al 2022? I els objectius?
Les sensacions són bones, semblants a les del 2019, que va ser el meu millor any competitivament. Els objectius són Transgrancanaria, la Patagonia Run a l’abril, la Lavaredo Ultra Trail al juny, l’Ultra Trail del Mont Blanc a l’agost i l’Ultra Pirineu a l’octubre. Entremig hi ha més curses, però amb menys importància.
La primera cita de l’any és la Transgrancanaria. L’any passat no vas poder participar per culpa d’una lesió i sumaves quatre victòries consecutives. Com l’encares en aquest moment?
L’encaro igual que cada any. És cert que amb molta menys pressió perquè vinc d’un any complicat de lesions i és el retrobament competitiu. No tinc pressió, crec que l’han de tenir els atletes que porten un recorregut més llarg durant els últims mesos. Sense pressió, però amb les mateixes ganes. L’objectiu és intentar lluitar al davant, donar el màxim i si es pot guanyar, òbviament ho faré, però sabent que hi ha bons corredors en una de les curses més importants del món com la Transgrancanaria. Intentarem donar-ho tot.
Després més curses clàssiques com Patagonia Run, Ultra Trail Mont Blanc, Lavaredo o Ultra Pirineu. Què esperes en aquestes competicions?
Els objectius principals els planifico per anar i guanyar. Si es pot guanyar és perquè, físicament, estic bé i he gaudit. Si gaudeixo corrent i hem entrenat bé podem lluitar per la victòria. Són curses que les conec i he participat en totes. Per tant, no vaig a cegues i sé on puc apretar i el temps que puc fer. L’objectiu principal de tots és el Mont Blanc, la prova reina, i on ho posaria tot.
Tens altres proves a Andorra, Estats Units, Escòcia, Turquia o França. Què ens pots explicar?
Totes les curses secundàries que faig durant l’any són preparatòries per als grans objectius. Algunes, com Andorra, tinc moltes ganes de fer, ja que visc allà i és casa meva. Altres com a Escòcia, Turquia o França estan planificades a consciència per fer un bon volum d’entrenament competint. Podem tenir avituallaments, ens exigim una mica més i podem fer una valoració més específica de l’estat de forma mirant l’objectiu principal. Espero un bon entrenament que em permeti donar una volta més al caragol i arribar el millor possible a les cites importants.
La temporada finalitza amb el projecte GR-221 a l’illa de Mallorca. En què consisteix?
Aquest projecte ja el vaig fer l’any passat en tres etapes. Es tracta de creuar la Serra de Tremuntana de punta a punta. És un GR oficial, però en projecte no s’ha fet mai. Històricament, no hi ha cap ruta que s’hagi fet així, ni temps, ni rècords. Es busca generar un recorregut oficial per donar un valor a Mallorca, que és una illa propera, ja que la meva parella és d’allà i és un lloc familiar. Comença a Cap d’Artrutx, al sud, i finalitza al Far de Formentor, al nord.
Quins són els teus principals reptes de cara a la nova temporada?
El repte principal és tornar a agafar les bones sensacions que vaig tenir l’any 2019. Les mateixes forces i ganes en ritme i llarga distància. Tornar a sentir que el 2019 es pot repetir en el 2022. Si funciona, podrem lluitar a les cinc curses més importants de l’any i intentar apropar-nos el màxim possible al podi. Si es pot guanyar, serà un premi molt gran.
Què li demanes el 2022 personalment i esportivament?
Personalment, demano que es mantingui l’estabilitat que tinc ara. És un bon moment de la meva vida personalment i laboralment. Ho tinc tot a la zona de confort, molt controlat, i és vital. Mentalment, et dona calma per rendir en els entrenaments. Esportivament, demano salut per poder rendir al nivell adequat i estar al davant durant les curses.