El Complex Assistencial en Salut Mental Benito Menni va ser fundat el 1895 quan el Pare Benito Menni es va fer càrrec de l’antic Institut Manicòmic de Sant Boi. Actualment és un referent en el tractament dels trastorns mentals arreu del país, preservant els seus valors fundacionals.
El 24 de setembre de 1895 el pare Benito Menni, fundador de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, va fer-se càrrec de l’Institut Manicòmic de Sant Boi. El pare va transformar la institució fins a convertir-la en el que ara es coneix com el Complex Assistencial en Salut Mental Benito Meni. 125 anys més tard, l’entitat ha mantingut una trajectòria coherent, preservant els seus valors i tenint cura de persones amb malalties mentals integrant els valors científics i humanistes, tal com expliquen en un comunicat.
Quan el pare Menni i les primeres comunitats de les Germanes Hospitalàries van començar a gestionar l’antiga institució, el centre comptava amb més de 1.000 pacients i greus mancances assistencials. “Tenien uns recursos molt limitats, tant materials com humans», explica a Sant Boi Diari sor Teresa Íñiguez, superiora del Benito Menni.
Durant els primers anys, Menni i un grup de professionals competents van construir nous edificis i es va millorar l’assistència als pacients gràcies a activitats terapèutiques, bona higiene i alimentació. Poc després de la seva fundació, el complex assistencial ja comptava amb 1.400 pacients. “Els nostres professionals sempre han tingut molt de carisma, cosa que és un benefici per tractar amb els pacients”, afegeix la superiora.
Un pilar per a la salut mental
Des que va obrir portes el Benito Menni CASM s’ha anat convertint en un referent en el sector de la salut mental a Catalunya i a Espanya. Amb prop de 1.000 treballadors, ofereix atenció sanitària i social a més de 26.000 persones l’any.
El complex assistencial també disposa de més de 700 llits d’hospitalització i una quinzena de recursos comunitaris, com hospitals de dia, centres ambulatoris especialitzats en salut mental, tant a Sant Boi com a L’Hospitalet de Llobregat i Granollers.
Segons explica l’alcaldessa Lluïsa Moret en un comunicat, el desenvolupament del complex assistencial va ajudar a “construir un nou relat” sobre Sant Boi, convertint-la en “la ciutat de la salut mental”.
Antiga imatge aèria del Benito Menni // Benito Menni CASM 
Imatge aèria del Benito Menni en l’actlualitat // Benito Menni CASM
Integració entre ciència i humanisme
Paral·lelament al creixement de la institució, la medicina va anar avançant fins a la creació de fàrmacs amb menys efectes secundaris. Tot i així, el complex Benito Meni ha apostat per un model assistencial que, al marge dels medicaments, posa al centre la recuperació emocional i social del pacient: “Creiem en la potencialitat de les persones i en les seves capacitats”, insisteix el doctor Joan Orrit, director gerent de la institució.
De fet, la institució compta amb un conjunt d’itineraris que ajuden a què els pacients amb malalties mentals puguin conviure amb la patologia i dur una vida convencional. Per exemple, com a part del procés de recuperació el complex ofereix als pacients diferents itineraris, des de l’àmbit esportiu fins al laboral i cultural.
En aquest sentit, el Benito Menni també és pioner en la construcció de pisos assistits o en la implementació d’unitats d’atenció de patologia dual, és a dir, persones afectades alhora per un trastorn mental i una addicció.
Protecció i prevenció contra la Covid-19
Com a la resta d’institucions sanitàries, la pandèmia va posar en un atzucac el complex Benito Menni. Joan Orrit assegura que van ser molt proactius durant els pitjors moments de la pandèmia per protegir als seus pacients i treballadors. “Ens vam avançar a les autoritats a l’hora d’implementar algunes mesures de seguretat”, diu el gerent. Gràcies a això, diu, no han tingut cap positiu de Covid-19 en tot l’estiu.
Pel que fa al benestar dels seus pacients, la institució va intentar mantenir “certa normalitat”, interactuant tant amb l’exterior com amb els pacients per no perdre «la perspectiva humana». A més, la tecnologia també els va ser d’utilitat: “Ens va permetre fer assistència telemàtica i mantenir el contacte amb els pacients perquè no empitjoressin”, diu Orrit.
Una lluita constant contra l’estigma
Les malalties mentals comporten una càrrega afegida: l’estigma social que les envolta. Des del Benito Menni insisteixen en la normalització d’aquests trastorns: “És el mateix que una malaltia que afecta físicament, no s’hauria de tractar diferent de quan es va al dermatòleg”, reflexiona el gerent del complex.
Per això, el centre col·labora activament amb diferents associacions del municipi per conscienciar la població sobre la importància de la salut mental. “Una societat que es presenta com a justa, no es pot permetre aquest estigma”, conclou Orrit.