Les poques terrasses obertes s’han convertit en els escenaris dels esperats retrobaments. Després de més de dos mesos sense veure’s, famílies i amics es posen al dia de bon matí, mentre prenen un cafè o esmorzen. A l’ambient, estiuenc, s’hi respira emoció amb dosis d’incertesa i prudència.
Sant Boi de Llobregat ja ha entrat en fase 1 de desconfinament, fet que permet que bars i restaurants amb terrassa reobrin, tot i que només poden atendre la meitat del seu aforament i no poden servir a l’interior. Aquesta és, potser, la clau per entendre per què la concorreguda plaça Catalunya llueix deserta de taules i cadires.
Les taules dels pocs establiments que han decidit tornar a apujar la persiana estan plenes. Després de més de dos mesos de confinament i amb el bon clima que ha dut aquest estiu anticipat, no són pocs els que surten a buscar una terrassa on seure a prendre un cafè mentre fan petar la xerrada.
Diverses parelles i grups observen, des de lluny, vigilant per si queda algun lloc lliure; si algú marxa, immediatament s’hi asseuen nous clients. Els menys afortunats, o els que corren menys, volten per la plaça: els bancs estan plens de gent amb mascareta que, en general, guarda la distància. L’activitat que hi ha al carrer contrasta amb la buidor dels bars.
Esperant la fase 2
Alguns dels cambrers expliquen que ells han tornat a la feina, però que molts companys no: «Continuen en ERTO». La quantitat de feina que cal assumir amb les restriccions imposades és baixa i, per tant, no calen tants treballadors. Tampoc hi haurà tants beneficis. En aquestes condicions, molts propietaris creuen que no és rendible reobrir encara.
Així ens ho fa saber la Dolores, veïna jubilada de Sant Boi, que es pren de nou un cafè amb la seva germana i la seva neta. Així ho solien fer cada dia, sempre al mateix bar. Ara està tancat, però això no les agafa per sorpresa: el propietari ja les havia avisat que, com molts altres, esperaria a la fase 2 per tornar a començar. «Diu que encara no li surt a compte», explica la Dolores.
Malgrat tot, elles s’han adaptat a un nou cafè i a la taula hi regna el positivisme: «Em torno a sentir lliure», diu la seva germana. «Ja hem sortit», afegeix la Dolores. Les dues són persones grans que, conscients del risc que corren, han respectat al peu de la lletra el confinament. «La por continua, però estem més tranquil·les», indica la Dolores. «Trobàvem a faltar aquestes estones», assegura, tot i reconèixer que no han deixat de trucar-se ni un sol dia durant la quarantena.
Retrobament amb els més petits
El Pedro pren cafè, però la Toñi encara no l’ha tastat. No pot deixar de fer carantoines a la seva néta. «És que l’he trobat tant a faltar», diu emocionada. «Això és el millor del món, d’això és del que tenia ganes, d’estar amb la meva família», explica ell. Tot i això, considera que «no hem d’abaixar la guàrdia» perquè el virus li provoca «un respecte enorme». Fa un altre glop i es torna a posar la mascareta.
«Ens hem vist per videotrucada», diu la Sofia, «però no és el mateix». Tenia moltes ganes de tornar a veure la seva neboda, amb qui abans passava tantes estones. «Aquesta és una etapa diferent, ens hem d’adaptar», reflexiona. Reconeix que li fa «respecte» tornar a sortir, i que se senten estranys asseguts de nou en una terrassa. «Confiem que els propietaris dels baris tinguin les mateixes precaucions que tenim nosaltres», assegura.
Baby boom?
És un tema recurrent. Hi haurà un baby boom postconfinament? És el primer cop que la Sara pot veure la seva millor amiga, l’Ángela, que es va quedar embarassada a l’inici del confinament. Ara, la seva amiga, encantada amb la notícia, li toca tendrament la panxa mentre esmorzen al bar de la plaça.
A la reunió s’hi afegeix el futur pare, Javier, que lamenta no poder saludar la Sara amb una abraçada i dos petons. «No és el mateix», diu, «és molt estrany però ja hi haurà temps». La futura mare, previsora, té por: «Els bars estan tancats però està sortint moltíssima gent de cop», indica. «Ara que estic embarassada he d’anar amb més cura», conclou.