La diputada de la CUP va participar en la taula rodona Amb ulls de dona: Construïm la Utopia organitzada per la Fundació Marianao, on va defensar «la llibertat i sobirania de les dones sobre el seu cos» i va reivindicar la «rebel·lia contra els que ens volen fer creure que només ens hem d’ocupar de la casa i la criança».

La sala d’actes de la biblioteca Jordi Rubió i Balaguer es va omplir fins la bandera en la nova sessió del curs-taller d’Anàlisi de la realitat i Compromís social que organitza la Fundació Marianao, que en aquest cas versava sobre el feminisme. Amb el mateix format que l’anterior sessió de moviments socials, cinc persones van parlar sobre les seves experiències i posteriorment es va organitzar un debat amb els assistents.

El protagonisme se’l va endur la diputada de la CUP Anna Gabriel, que va ser qui amb la seva intervenció va arrencar més aplaudiments. Gabriel va relatar el seu sistema familiar i el context en el que va néixer, fet que provocava que «el feminisme i la consciència de classe m’ha vingut injectada de forma natural», i que estava disposada a «defensar amb les ungles» el feminisme i el dret de les dones. Segons Gabriel, actualment encara «es vol recluir i amagar les dones en l’àmbit privat», on se les «vol fer creure que només s’han de dedicar a la casa i la criança», i que quan algú es rebel·la contra això «ens segueixen dient que som unes putes, gordes i malfollades». Gabriel va afirmar que defensarà el dret de les dones sempre que tingui un micro a les mans, en especial el dret a l’avortament perquè «som lliures i sobiranes del nostre cos», i els nous models de maternitat i família «diferents als que ens dicta la religió catòlica».

També van intervenir en la taula rodona Begonya Gasch, psicopedagoga i directora de la Fundació El Llindar; Saida Eliluch, secretària de Compromís Social de CCOO; Solange Hilbert, advocada social; i Teresa Sanz, filòloga i membre de Fem Art de Ca la Dona. Totes van relatar el seu «despertar» de la consciència feminista, i com aquest fet les va influir en el desenvolupament de les seves carreres professionals i vitals.

Teresa Sanz va explicar que el seu feminisme li va venir «donat per les circumstàncies», ja que va néixer «en el pur i dur franquisme». Sanz es va adonar que la societat responia a un model androcèntric, «on el meu cos molestava», i que en molts casos havia de triar entre «respectar el cos o respectar el cap, que era ple de patriarcat». En aquest sentit, Sanz considerava que el feminisme «em va reconciliar amb el meu cos expropiat».

Solange Hilbert va explicar que el seu despertar va ser al pati de l’escola, «quan iniciava la meva carrera futbolística, un nen em va començar a anomenar marimacho«, fet que li va fer abandonar el futbol. «Amb això comença un ml d’estòmac d’injustícia i indignació», va explicar. Per Solange, els moviments socials són «els que donen veu i discurs públic a persones que no en tenen», i és on s’ha sentit còmoda per desenvolupar-se i treballar en el que anomena «economia feminista».

Saida Eliluch va narrar la visió que tenia ella de petita des del nord d’Àfrica, on va néixer, de la «idíl·lica Europa», però quan hi va venir «he vist que no era l’ideal». Eliluch va explicar que va patir discriminacions de tot tipus, «agreujades pel fet de ser migrant», i que l’explotació laboral la va portar a militar a CCOO, on actualment treballa per eradicar la clivella a salarial, ja que «continuem cobrant molt menys que els homes per la mateixa feina», va assegurar.

Per últim, la Begoña Gasch va explicar que «a l’escola vaig entendre el que significava la complexitat de la vida, i la insignificància de la meva existència individual», en una intervenció molt metafísica i provocadora, ja que va parlar que ella va tenir un «despertar trans», però relatiu a transcendència, fet que no va agradar a persones del públic que es van sentir ofeses. Gasch va afirmar que ella s’encaminava cap a la «lluita mística per la justícia social».

Recomanacions personalitzades