L’hospital de salut mental Benito Menni, la Fundació Orienta i el Parc Sanitari Sant Joan de Déu han portat a Sant Boi el projecte Kids Time, una teràpia multifamiliar que ajuda als pares amb malalties mentals a aprendre a conviure amb els seus fills. La iniciativa, que naixia a Londres el 2011, és pionera a Espanya i vol prevenir l’aparició de trastorns mentals entre els més petits.
L’arbre de les emocions és un element imprescindible de la teràpia // Complex Assistencial Benito Menni
No poder anar a jugar al parc perquè el pare no deixa de plorar o quedar-se a la carretera a mig camí de les vacances perquè la mare té por de seguir conduint. Així és com viuen els fills de pares amb malalties mentals. Així és com vivia la Marta. Veïna de Sant Boi, té dos fills i agorafòbia crònica. El seu marit està diagnosticat de depressió i angoixa, i els fills tenen un principi d’autisme.«Els hi costava molt entendre quan estàvem malament i, a vegades, els hi fèiem pagar la culpa dels nostres mals als nens», reconeix la Marta.
Ara fa sis mesos que, cada dimarts, els quatre van a una innovadora teràpia on parlen amb altres pares com ells de temes que els amoïnen dels seus fills. Assegura que la perspectiva familiar ha canviat de manera «brutal» fins al punt que ha millorat també el rendiment acadèmic i les habilitats socials dels petits. «Ho veus d’una altra manera, estàs més segura de tu mateixa», explica orgullosa. I amb un somriure deixa anar que aquests mesos ha descobert que la seva «també pot ser una família feliç».
Tres institucions han fet possible el projecte. La Fundació Orienta, el Complex Assistencial Benito Menni i el Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Les institucions mèdiques hi posen els professionals i l’Ajuntament de Sant Boi cedeix l’espai, un centre cívic proper al pol sanitari de la ciutat. Tot perquè els malalts no hagin de pagar ni un cèntim. Pares i infants treballen junts a través del joc, el debat i el teatre, els problemes de la salut mental durant una tarda al mes. Segons Alfons Icart, el promotor del projecte i director de la Fundació Orienta, el problema és que aquests pares pensen que no poden educar bé els seus fills. «Els hi hem de demostrar que encara que tinguin dificultats poden ser un model de referència», conclou.
La teràpia també està encarada als petits. «Han de poder entendre que en alguns moments els seus pares es poden trobar malament», diu Icart, i la teràpia els ho permet. A més, la psicòloga clínica de l’hospital Benito Menni, Irene Ardèbol explica que el que està fent canviar les dinàmiques familiars és el fet que pares i mares puguin compartir estones de lleure amb els seus fills, unes experiències que en aquestes families no són habituals . «Mai han rigut junts, mai el pare s’ha sentit en el rol de pare, ni els nens han vist a la seva mare jugant i rient», explica la psicòloga. I això, diu, és el que «provoca el canvi».
Un canvi que la Marta va viure fa a un parell de mesos, quan es va alçar de coratge i li dir a la seva mare que tenia una malaltia mental. Un pas que encara no ha fet amb els amics, però sí amb els nens. I és que, la majoria de mals que envolten els trastorns mentals vénen de la por a parlar-ne. Però que els nens aprenguin a conviure amb la malaltia, segons els experts de l’hospital, no només els educa en la tolerància i l’empatia, sinó que s’està demostrant com una eina per evitar que ells també desenvolupin malalties mentals en el futur.