Caddy Adzuba, Txema Urquijo i Diego Quiroga s’asseuen a la mateixa taula per compartir les similituds i les diferencies entre les seves tres lluites pacífiques de resistència al Congo, el País Basc i Colòmbia, respectivament.
L’actual conflicte a la República Democràtica del Congo, el conflicte basc i els seus intents de reconciliació i el llarg conflicte armat a Colòmbia són les tres realitats que es van donar a conèixer a l’acte central de la tarda de dissabte en aquesta dinovena edició del Barrejant. Els tres activistes van compartir una mateixa taula per explicar la seva lluita pacífica i així fer reflexionar al públic sobre els punts en comú i les notes discordants entre els tres conflictes.
Els tres activistes per la Pau van apropar les realitats de la República Democràtica del Congo, del País Basc i de Colòmbia // Maria Roda
Txema Urquijo durant la taula rodona celebrada en el Barrejant’14 // Maria Roda
Va trencar el gel l’excoordinador de la Política de Víctimes del Govern Basc, Txema Urquijo, que va explicar amb orgull els tres programes de reconciliació que va dur a terme durant els seus anys dins la política. «Les nostres iniciatives han estat molt ben valorades pels participants que no s’esperaven que les trobades els hi aportessin tants sentiments», va assegurar. Urquijo destaca com van sorgir les ‘trobades restauratives’.
«Neix de la voluntat dels propis presos, no és una iniciativa de l’Administració ni de les víctimes. Quan nosaltres rebem aquesta voluntat va ser quan articulem el projecte», va narrar l’exassessor de la Direcció d’Atenció a Víctimes del Terrorisme. El programa de trobades ha quedat en via morta des que governa el Partit Popular.
Segons aquest membre de la coordinadora pacifista ‘Gesto por la Paz’, «no hi ha hagut una negativa rotunda a celebrar les trobades però l’increment progressiu de traves i dificultats han portat la iniciativa a un punt mort, perquè Institucions Penitenciàries no creu en la reinserció». Urquijo lamenta la situació actual i remarca l’alt valor pedagògic del programa.
Caddy Adzuba, gran defensora de la lluita no violenta des que va llegir a Ghandi, segons va confessar a Sant Boi // Maria Roda
La flamant premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia 2014 Caddy Adzuba va explicar com el conflicte armat en la República Democràtica del Congo està aniquilant a les dones: «es calcula que es produeixen unes 20 violacions diàries i 10 nens reclutats per les guerrilles», segons les dades aportades per Adzuba. Des de l’altaveu de Radio Okapi, emissora de la Missió d’Estabilització de les Nacions Unides i des de diferents organitzacions, dins i fora del seu país, Adzuba treballa per la pau a RDC i per eradicar totes les formes de violència contra les dones. Aquesta periodista congolesa demana als governants dels països desenvolupats que s’involucrin en el desenvolupament de la RDC per mitigar la pobresa, «el cultiu de tots els mals» afirma.
Adzuba, amb un missatge molt contundent, aprofita l’oportunitat per deixar clar que part de la població del seu país lluita «contra el seu propi govern, contra la Unió Europea, contra Àfrica (5 països veïns estan participant en el conflicte), contra EE.UU i contra Nacions Unides» perquè cap d’aquests actors està protegint a la societat civil, la més afectada pel complex conflicte, que en algunes zones del país involucra a més de 40 guerrilles i grups armats diferents. «La lluita no violenta és una lluita llarga i que cansa però les armes provoquen molt més dolor encara», reconeix l’activista.
Diego Quiroga durant la seva presència al Barrejant’14 // Maria Roda
Diego Quiroga va ser l’últim dels activistes que va explicar la seva experiència al públic santboià que ha assistit alguna de les xerrades del Barrejant d’enguany. Aquest membre actiu de l’associació ‘Acción Colectiva de Objetores y Objetoras de Conciencia de Colòmbia’, va començar explicant que les seves primeres inquietuds davant del tema van néixer arran que diversos familiars propers van participar directament en les forces militars. Aquesta experiència li va permetre viure de primera mà l’autoritarisme, el patriarcat i la violència dins les relacions quotidianes. Per Quiroga «l’objecció és una aposta col·lectiva de transformació social» i, com va explicar, la treballen a través del grafits i la cultura de carrer «per construir noves imatges sobre la realitat política colombiana que puguin canviar l’imaginari de la població».
Una de les altres línies de treball d’aquest col·lectiu d’antimilitaristes és el teatre i el clown per, com va comentar Quiroga, «explicar als joves que vulguin fer-se objectors les complexes lleis que els hi afecten en aquesta decisió personal». L’activista per la pau present a Sant Boi també va assegurar que lluita pel respecte de la llibertat de consciència i el dret a rebutjar la participació directa i indirecta en qualsevol exèrcit militar i en la guerra.