
Antonio i Maria encapçalen la llista de noms més comuns a Sant Boi, mentre que Baldiri, Vinyet o Eudald se situen entre els menys habituals.

El World Metropolitan Summit celebrat a Barcelona va reivindicar l’escala territorial metropolitana per donar resposta als reptes que enfrontem com a societat sabent que les ciutats son el futur, però el futur de les ciutats està fora dels nuclis del poder. No hi ha solucions úniques ni homogènies, però arreu creix la tendència a dotar a les metròpolis d’eines per governar grans urbs. La solució per a les aglomeracions de Tarragona, Girona o altres no ha de ser necessàriament la mateixa que la de Barcelona.

El debat no està a encertar la xifra d’habitatges que hem de construir, sinó com fem possible que la gent visqui dignament i a preus justos a la regió metropolitana de Barcelona (RMB). El Pla territorial sectorial de l’habitatge (PTSH) fixa el “què” (arribar al 15% de l’Objectiu de Solidaritat Urbana – OSU) i quantifica el dèficit per municipis, però sense concertar i mancomunar el “com” és inviable. Aquest article proposa criteris de repartiment i eines de governança per convertir projeccions en habitatges reals, amb especial atenció a la segona corona metropolitana.

Nacions Unides no ha aconseguit tindre cap definició universalment acceptada de ciutat. Ni de metròpolis. Tampoc d’àrea i regió. Però hem d’admetre que tenim un trencaclosques quan parlem de diferents espais físics urbans, de divisions administratives, de governs i també d’identitat i pertinència, i tots porten el nom de Barcelona. Fa unes setmanes vam rebre […]